Salut

Aquesta pàgina vol ser un punt de suport i lloc de trobada per tothom qui vegi la salut com un afer personal i col.lectiu alhora, que entengui que el no ser feliç i la manera d’entendre, gestionar i portar les contradiccions actuals del món, és a l’arrel de quasi tots els trastorns, problemes de salut i malalties que es pateixen al món occidental, dit desenvolupat.

La salut depén de cadascú, cal un retorn al control personal de la pròpia salut, que s’ha d’entendre com una manera de viure autònoma, solidària i joiosa, una gran defició datada el 1976 (Congrés de Perpinyà de Metges i Biòlegs) i crec que no superada i poc estesa i valorada, sobretot en els moments actuals, de pressa, neguit, estrès, malviure, contradiccions…

De sempre m’ha preocupat el per què anem al metge, quina raó última motiva la demanda d’ajuda de les persones en una societat cada cop més tecnològica i sanitàriament avançada.

Hi han tantes persones malaltes, realment? No serà que com que als metges en ensenyen bàsicament a ser experts en malalties, sols intentem etiquetar als qui ens consulten sense utilitzar les entrevistes o trobades personals per anar més a fons, fer reflexionar, responsabilitzar de la pròpia salut, educar i aconsellar sobre COM VIURE i CONVIURE amb els problemes crònics de salut.

Estic cada vegada més motivat pel tema de la sanitarització i medicalització creixent de la vida de les persones i de la societat, el que fa que estiguem “malalts de salut” com es va publicar darrerament.

Professionalment treballo a la Fundació Althaia, Xarxa Assistencial de Manresa, fruit de la fusió entre l’Hospital General de Manresa i el Centre Hospitalari i Cardiològic , com a metge adjunt del Servei de Medicina Interna des de 1976 fins al 2004, i en l’actualitat estic desenvolupant tasques de metge d’Atenció Primària en el CAP Barri Antic de la mateixa fundació.

Interessat des de sempre la vessant més humana i personal de l’activitat assistencial, és a dir, l’enfoc biopsicosocial o bioantropològic, i fruit d’això ha sigut en el meu interès en camps tan diferents com la medicina psicosomàtica, la medicina pal·liativa, la psiconeuroimmunologia, les medicines complementàries i la medicina familiar i comunitària.

És a dir, parodiant al nostre gran mestre i metge Jordi Gol, intento ser un metge de persones.

Durant la meva època assistencial hospitalària he participat activament en el camp de les alternatives a l’hospitalització convencional, fet que queda reflectit en els 2 projectes en vaig treballar en els darrers anys. Un és el Projecte Patologia Respiratòria Crònica- Hospital de Dia de Pneumologia, iniciat el 1997 i enfocat a donar una cobertura assistencial global, coordinada i integral, així com una educació sanitària per una millor qualitat de vida, a les persones afectades de malalties respiratòries cròniques. Es va aconseguir una reducció significativa de les estades i dels reingressos, com és va publicar i presentar a congressos.

Un altre projecte, l’any 2002, va ser el Programa: “Si es pot, a casa”, d’Hospitalització a Domicili de persones ingressades i seleccionades per alta precoç de qualsevol servei hospitalari. Malauradament per problemes organitzatius es va suspendre el servei el gener del 2003.

Durant 2 mesos, l’any 2005, i ja treballant a l’Atenció Primària vaig participar en el “Projecte Llar”, un Equip de Suport a l’ATDOM (ESAD) per col.laborar amb els EAP’s d’Althaia i altres serveis assistencials de la ciutat per fer una atenció domiciliària d’alta intensitat, tot evitant ingressos o visites a Urgències i adaptant la cartera de serveis a la realitat poblacional que tenim.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s