Dia mundial de…

Mai he estat massa d’acord en celebrar “per que toca o ho diuen” dies mundials, esdeviments, muntatges…ho trobo en part una mica inútil i fariseu, què vols que et digui. Ara bé, sabeu quants dies mundials del que sigui, oficials, existeixen? Doncs, 117… ho sigui que el que vulgui anar celebrant ho té fàcil, es pot passar més de 100 dies escampant pels carrers i places els problemes de tota mena de col.lectius (malats mentals, renals, SIDA, demència, osteoporosi, fibromiàlgia, lepra, risc cardiovascular, parkinson, MPOC, tuberculosi, hemofília, fibrosi quística, paludisme, lupus, asma, hepatitis, dia sense tabac, dia del refugiat, de la joventut, del càncer de pulmó, limfoma, del cor, retinosi pigmentària, depressió, del dolor, AVC, esclerosi múltiple…i més, i més…)

Té massa sentit, tot plegat? Tot és opinable, eh?

Salut!

Némesis médica

He trobat una traducció a la xarxa de part del llibre d’Ivan Illich , Némesis Médica (1976), que malgrat el pas dels anys jo crec que manté una vigència actual si adaptem els seus principis a la realitat del moment.

Estem abocats a una dependència creixent de la tecnologia “salvadora”, estem medicalitzant la vida des del naixement fins la mort, volem amagar el dolor i la mort, cada vegada les persones ens responsabilitzem menys de la nostra vida i salut, els professionals de la salut tenim tendència a actuar massa com experts en malalties i menys com a promotors i educadors de salut…

S’admenten comentaris, eh? Tots tenim part de raó, segur. Salut!