He pensat penjar enllaços sobre les opinions contrastades que el tema de la grip A ha generat, per tindre a l’abast els diferents parers i actuar amb millor coneixement de causa:
* dossier a La Malla : recull d’articles, notícies i consells publicats en diferents mitjans;
* la grip A a la Generalitat : la versió més oficial del tema en relació a la vacuna, la seva eficàcia i altra informació relacionada
* Equipo Cesca : “millor la immunitat natural que la artificial”. La versió més assenyada per mi, de l’equip liderat per Juan Gervás.
* Grip i calma: primer de tot, molta calma…un bloc amb opinions i comentaris assenyats.
Des de cada enllaç, com sempre, es pot arribar a altres fonts i així un fer-se una idea més real i global del tema de moda.
Personalment, no penso vacunar-me contra aquest virus ni mai ho he fet amb cap altre de la grip. Crec que és un tema “políticament correcte” i que la consellera Geli i el seu Departament, tota manera, actuen de manera correcta, ja que una vegada generada la por a la epidèmia i comprades les vacunes i els fàrmacs antivirals (tot un altre camp, per malpensar), seria poc coherent ara fer marxa enrera…
Tant de bo, el desfici, neguit, abocament de diners, despesa de recursos, publicitat, etc…que portem des de fa 4-5 mesos, es destinèssin també a difondre entre la població, que la font de tots els mals, l’arrel última i primera del 90% de la causa “d’anar al metge”, és el mal viure que portem, la infelicitat crònica, el desencant vital, la por creixent, la tan anomenada i també benvinguda “crisi”…que tant de bo ens servís per obrir els ulls a una altre manera d’entendre la vida i la salut…però per això, sembla que no hi han prou diners (p.ex: suport psicològic, medicines complementàries, aparells ortopèdics, audífons i ulleres, centres per gent gran, reformes a la llar, etc…etc…etc…).
Potser els hospitals farien més la feina real que han de fer i no estarien “embussats”, l’atenció primària retrobaria el seu lloc i no es quedaria perseguint “factors de risc”, l’atenció domiciliària s’obriria a tothom que ho necessités de debò amb una visió global i integrada de la salut, ens podriem morir a casa amb dignitat a qualsevol hora de qualsevol dia, es faria un ús més racional dels medicaments…en fi, cal no perdre la confiança i treballar cada dia per atendre a cada persona en concret el millor possible.
